Prop de 736 milions de dones són víctimes de violència física o sexual infligida per la parella o agressions sexuals per part d'homes desconeguts. D'aquestes, al voltant de 641 milions són dones al món que pateixen actes violents per les seves parelles. És a dir, que només el 6% de les dones han estat agredides sexualment per persones que no són la seva parella.

Segons les estadístiques i les dades enregistrades, el 37% de les dones dels països més pobres han estat objecte de violència física i/o sexual per part de la seva parella en algun moment de la seva vida, i en alguns d'aquests països la correlació arriba a ser una de cada dues dones.

Cal saber que la principal causa que fa que existeixin aquestes dades de violència contra la dona, són les desigualtats estructurals que hi ha i que la societat ha acabat per acceptar. Com que encara no hem aconseguit, i encara estem molt lluny, d'aconseguir una igualtat generalitzada entre homes i dones, ens hem acostumat a aquest tipus de dades que, realment, són esgarrifadores i haurien de ser visibilitzades per a sensibilitzar a tothom arreu del món.

Totes les formes de violència que pateix una dona poden afectar la seva salut i el seu benestar durant la resta de la seva vida, fins i tot molt de temps després de succeïdes. Per acabar amb aquesta violència, cal resoldre les desigualtats econòmiques i socials sistèmiques, per vetllar per l'accés a l'educació i el treball segurs i introduir canvis a les normes i les institucions que discriminen per motius de gènere.

Hi ha també altres intervencions eficaces i assolibles, com els programes aplicats per garantir la disponibilitat de serveis essencials per a les dones que han sobreviscut a actes violents, donar suport a les organitzacions de dones, fer front a les normes socials que perpetuen les desigualtats, reformar les lleis discriminatòries i potenciar els mecanismes jurídics pertinents, entre moltes altres.

La recopilació de dades nacionals sobre la violència de parella ha augmentat significativament des de les anteriors estimacions del 2010, encara que la qualitat i la disponibilitat de les dades encara no són òptimes. La violència sexual, en particular, continua sent un tabú i una de les formes de violència més estigmatitzades i, per això, continua sent molt poc denunciada i reconeguda per aquells que han de castigar-la.